Ha florit la clavellina a la terrassa.Soterrada en la nit, amb la quimera
de sorgir esvalotant la primavera.
Neix vestida de volants amb ribet blanc,
al voltant del seu pètal roig de sang
que el calze cenyeix amb mà severa.
Neix prenyada, adherint la poncellada
a la tija, airosa ballarina.
El fullam es esmolat com una espasa.
Tan pletòrica ha sorgit de l’hivernada
i han brollat tants calats de mantellina,
que la dama es desmaia pel balcó.
Les abelles enfollides per l’olor,
fluït de la fragància clavellina,
enceten una dansa, vell ritual.
El sol, encimbellant-se en el cimal,
impulsat per l’empenta de l’aurora,
veu la flor, la respira i s’enamora.
Aurora Marco – Març 2007
No hay comentarios:
Publicar un comentario