Aurora, amb dits rosats,descorre el vel de la nit.
Encén el bosc adormit:
coures i bronzes daurats
il·luminen la tardor.
Ártemis, filla de Zeus,
sobre el seu carro junyit
a uns cérvols d’estès banyam,
deixa reposar el fuet
a prop d’un fresc rierol.
Deposa el buirac de fletxes.
L’aigua el seu cos emmiralla
quan, rodejada de nimfes,
el bany pren de matinada.
Acteó sorprèn la bellesa
de la coratjosa verge.
La contempla esbalaït
cobejant caçar la daina.
Ártemis capta el desig
d’agosarat caçador
en la impúdica mirada.
Amb els seus ulls el fulmina,
condemnat sense perdó.
En cérvol el converteix
la ira de la deessa
i al bosc hi troba la mort,
per contemplar sa nuesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario